Estem en la societat de la informació. Tenim a la mà més possibilitats de conéixer la realitat que en cap moment de la historia. Podem llegir diaris, escoltar la ràdio, consultar en internet o mirar la televisió. I tot això o tenim en la butxaca, en el mòbil. Però no sempre tota eixa informació és bona. Moltes vegades per interessos polítics o econòmics, que normalment estan relacionats, o per altres mil raons —fer-se el graciós, tindre notorietat, m’agrada a les xarxes socials, etc.— eixa informació ens arriba de gaidó, retallada, adulterada o directament inventada, constituint, per tant, una mentirà. Unes fake news o notícies falses. Eixes notícies falses, busquen desacreditar a persones o grups de persones, partits, pel·lícules, empreses, equips esportius, col·lectius, races o ètnies o qualsevol imput que se vos puga imaginar. Què farem en la Falla i en tot el projecte que l’acompanyarà? Denunciar estes…

Saps que si dobles cent vegades un full de paper, pots arribar al cel? Des d’eixa premissa, plantegem una falla que convida a doblar, plegar, retòrcer, variar, canviar i jugar els i amb els plànols de realitat. Així, els menuts i menudes —i els i les no tant— que s’apropen a la falla, podran i deuran plantejar-se els canvis que amb només un paper es poden fer. N’hi ha possibilitats infinites.  

“50 anys d’evolució genètica, milers d’històries que reescriuen la memòria i l’ADN d’una comissió fallera”. Des de 1936 es planten falles en la plaça de Jesús. I des de 1973 ho fem els integrants de l’actual Comissió. El cadafal d’enguany vol ser un reconeixement a tots aquells que d’una manera o un altra han contribuït, o continuem fent-ho, a fer Falla i Cultura de casal en estos últims cinquanta anys, sense oblidar el llegat dels que ho feren en l’anterior Comissió. L’esperit d’eixe llegat, està en un continu constructe, donant forma a tots els aspectes relacionats…

La falla dona a conéixer d’una forma lúdica a tots els xiquets i xiquetes una visió del món on tots som iguals i junts el formem. Una forma de dir que no per ser xica t’ha d’agradar el rosa o el blau al ser xic sinó que els pot agradar el morat als dos i no han de sentir-se mal per això. Una manera de vore que no està malament que els xiquets demanen nines per Nadal o les xiques una excavadora. Una forma de fer-los entendre des de menuts, que per molts distints que siguen entre tots i totes alhora, formen un equip amb les habilitats, característiques i defectes de cadascun d’ells i d’elles. I això és allò que els fa millors. Així, una gran porció de formatge conforma el nostre món, on cadascun d’aquells que estem en ell, busquem sempre com ser més solidaris, bons veïns, bones amigues i, no cal dir-ho, lliures dins del conjunt. Perquè cada xiqueta i cada xiquet, des de ben menuts, tenen la seua personalitat ben marcada, i són lliures de pensament. I amb eixa llibertat, canvien…